UNA NOVA EXPERIÈNCIA

2014-10-23 09:48

UNA NOVA EXPERIÈNCIA

Aquesta tarda hem corregut les cortines i hem quedat sorpreses en descobrir que una tímida pluja de tardor havia començat. Hem tret la mà per la finestra per tocar-la i hem experimentat una profunda decepció. La pluja no tornarà a ser mai el mateix per nosaltres. A Barcelona la pluja s’escolta, però no es “sent”. Trobarem a faltar les tempestes que esclaten sense avisar i fan ressonar les cobertes de xapa com si d’una timbalerada es tractés.

El soroll de les cobertes era una de les principals preocupacions per les quals vam fer les maletes i vam aterrar al Camerun. A l’escola ens havien donat la tasca d’investigar prototips de fals sostre per resoldre el problema del soroll i del sobreescalfament de la xapa, però aquest “deure” es va convertir en una de les experiències més especials que mai abans podriem haver imaginat. La Codes-Cam, la Sandra i l’Emili van obrir-nos les portes a descobrir una nova cultura, a entendre-la, viure-la i a aprendre a formar-ne part. Vam afrontar la tasca interessant-nos per l’artesania local i això ens va brindar s’engrescaven i participaven en el procés d’aprenentatge de les tècniques artesanals. Vam poder proposar 7 alternatives de fals sostre diferents, de les quals 2 van ser finalment instal·lades.

Quan cau la nit i és hora d’anar a dormir, restem uns instants mirant l’avorrit i fred reboc que hi ha al sostre de les nostres respectives habitacions. Com ens agradaria dormir sota un dels fals sostres que vam instal·lar, on cada petit plafó és portador dels somriures i jocs dels nens que van ajudar-nos a fabricar-lo i on s’hi pot veure reflectida la dedicació d’aquelles mamans que s’esforcen en tirar endavant una família mitjançant el treball en equip i la comunitat. No hi ha res comparable a allò que pot fer un mateix i pot bolcar-hi un petit fragment de la seva ànima.

El dia ja no comença a les 5 del matí. Encara tenim l’esperança de despertar-nos amb el soroll de la vaixella rentant-se al costat del pou, però ja fa tres setmanes que no succeeix i hem hagut de recuperar el despertador. Els matins aquí són tan silenciosos, i a casa nostra hi ha tan poca gent! Al Camerun hem deixat un parell de pares, tres o quatre mares, una o dues tietes i molts cosins i germans, en definitiva, hem deixat una gran família que mai podrem oblidar.

Les famílies al Camerún són molt nombroses, i Ndjoré II ha crescut molt en un parell d’anys! Al llarg d’aquests dos mesos també ens hem ocupat de fer un cens de la població per poder controlar i posar números al creixement i saber quina és la magnitud dels projectes que Ndjoré necessita. Les famílies ens obrien les
portes amb una calurosa benvinguda i ens mostraven tota la seva gratitud per tot el que la Codes-Cam ha estat fent per ells al llarg d’aquests anys.

Ens regalaven cacauets, prunes i altres productes dels seus camps, amb els quals després cuinàvem dolços i altres plats típics i els compartiem.
Al mateix temps vam revisar i dibuixar totes les cases del poble, amb especial dedicació a les cases de la Codes-Cam. La gent de la família sempre ens acabava ajudant a prendre mesures. Molts nens era la primera vegada que veien i tocaven un decàmetre, l’agafaven encuriosits i de manera molt obedient anaven seguint les nostres indicacions. No hauriem pogut tenir millor ajuda! Bé, mentim; amb nosaltres van treballar tres noisfantàstics, en Fèlix , n’Awono i en Francisco, a qui hem
d’agrair gran part de les coses que hem aconseguit.

També vam fer l’ampliació d’una de les cases que els estudiants d’arquitectura havien fet els anys anteriors. En aquesta ocasió ens va ajudar en Boris, qui ens va
ajudar a contactar amb els artesans pels fals sostres i amb qui vam aixecar els murs d’adobe de l’habitació, vam millorar la coberta i vam instal·lar tres finestres. Quina diferència hi va haver a la casa un cop la llum natural va poder entrar-hi! La llum del Camerun és indescriptible, vesteix tots els racons i en crea una imatge inoblidable. És difícil tornar-se a acostumar a l’ambient gris de Barcelona. Continuem buscant per tot arreu la terra vermella, el cel gris plata i el verd clorofil·la.

Quan tornarem a veure aquella llum intensa de la posta del sol que encenia tots els colors i els feia enrogir?

El nostre viatge al Camerun s’ha convertit en un somni que encara ara tenim dubtes de si ha estat real o un producte de la nostra imaginació. A Barcelona, tot i que estem molt enamorades de la nostra ciutat, sembla que les experiències de la vida quotidiana no calin tant fons com han arribat els nostres records d’aquest gran
país conegut com la “petita Àfrica”.
El nostre cos camina pels carrers de l’Eixample, obre l’aixeta i renta els plats amb aigua corrent, posa rentadores i agafa el metro, però el nostre cap encara somia i està ben lluny d’aquí. Ens emportem, sobretot, les experiències de la quotidianitat. Les petites coses del dia a dia, les petites converses amb el botiguer, l’artesà, el nen que va a buscar aigua al pou, la mamam que t’ofereix una pruna... Ens emportem l’aprenentatge d’una vida viscuda d’una manera diferent, a un ritme
diferent, que permet prendre consciència de les coses d’una manera diferent. Recordarem sempre els dies que passen sense hores ni minuts, i els paisatges que
fan oblidar-te de la teva pròpia existència.

Mai podrem agrair suficient a la Codes-Cam, als professors de la universitat Sandra i Emili, als alumnes que han viatjat els anys anteriors i ens han orientat i donat
un bon relleu, a la Sylvie i en Bessaga i a la seva família, i a tota la gent del poble que ha col·laborat amb nosaltres, que ens han hagin descobert el Camerun, terra on tot és 4 vegades més gran i es viu amb 4 vegades més intensitat.

Alba Montero i Elsa Mampel

Retorna