Memòries d'Àfrica

2014-05-11 18:39

Tothom qui va a l`Àfrica (Cameroun) t`explicarà les seves vivències, i segurament no tindran res a veure les unes amb les altres. És ben diferent el que t`explicaran un turista,  un cooperant, un que hi vagi per negocis, una monja missionera, un viatger empadernit, un que hi visqui un mes, d`un altre que hi porti anys. Si reculls totes les opinions  i  intentes treure’n una conclusió, et sortirà una Àfrica incomprensible i això que tots t`hauran explicat la seva veritat.

Tot això em fa pensar en un proverbi africà que diu “que uns cecs es troben amb un elefant i cadascú li toca una part diferent del cos: la trompa, la cua, l`orella, el ventre, etc. Si cadascú t`explica el tros que ha tocat, en sortirà un animal fantàstic, inimaginable. I no obstant, l`elefant és un animal ben real”. Doncs amb l`Àfrica crec que ens passa el mateix, és ben real: amb els africans que viuen a la ciutat, els que viuen al camp, les dones, els homes, els nens, els funcionaris, els que treballen a l`informal, etc. L`Àfrica existeix ,viu i s`explica. Només has d`anar-hi disposat a escoltar, i escoltar molt; i preguntar, i preguntar molt; i veure molt; i beure també molt. Sobretot no anar-hi amb idees preconcebudes. Només així, crec que es pot arribar a entendre una mica. Tan a prop , sis hores d`avió (el Cameroun) i tan lluny de nosaltres.

I t’hi pots trobar amb blancs extraordinaris com la monja Germaneta de Foucault, la MªDolors que és de Castellterçol i que porta quaranta anys convivint i col·laborant amb els pigmeus. Això vol dir visitar els seus campaments, assistir a les seves ceremònies, acompanyar-los a les caceres, portar-los a l`hospital quan estan malalts, parlar la seva llengua, assistir impotent a com ensorren la seva casa que és la selva,etc. Ella sap més dels pigmeus que qualsevol antropòleg de renom i no t’ho dirà mai, perque és la seva vida. O en Domènech, que porta quinze anys vivint en un barri-barri de Yaounde, casat amb africanes i que sense cap ajuda ha creat una escola que té més de 650 alumnes i ara comença un Institut. Ell diu: “d’alumnes n´hi ha que paguen, altres a mitges i altres no… però a final de mes puc pagar els mestres. Ens en sortim. Perquè hem de demanar ajudes i donar gràcies”?

També et trobes amb blancs cabronassos però d`aquests no cal parlar-ne

I camerunesos com la Claudine que del no res ha creat una empresa de dones de fer feines, amb escola de formació inclosa, que actualment dóna treball a mès de 90 persones i que aconsegueix que el qui les llogui, els pagui un sou digne i en respecti el contracte. O en Laurent que té una empreseta turística i et pot portar, per un preu no abusiu, desde fer un safari fotogràfic a simplement llogar-te un cotxe amb xòfer responsable i prudent. Ara es queixa de que hi van pocs turistes. Ell diu que ara només venen “blancs a matar”. I ho explica així: Cada any el govern autoritza la caça d`un cert nombre d`animals protegits (elefants, lleons, etc.). El preu d`un permís és elevat. Per això diu que només els blancs rics poden comprar els permisos. “Venen amb el seu jet privat; els portem al lloc de la cacera; maten o els matem, l`animal previst i se’n tornen amb el seu jet. Només s`estan tres o quatre dies al país”. D`aquí l`expressió “venen blancs a matar”.

I tambè hi ha africans cabronassos, però també més val no parlar-ne.

Però l`Àfrica viu. Quan et saluden, no et donen simplement la mà ,t`abracen ben fort : una, dues, tres, quatre vegades. Sense la calor humana no hi ha encontre. Al carrer tothom et torna la salutació. Si et conviden a menjar en alguna casa, per humil que sigui, et preparen un banquet amb grans safates d`arròs, “plantain”, macabó, ignames, pollastre, peix; i si és al camp, algún animal de caça. Però no només és per a tu. Menges el primer, però després tothom passa a servir-se: els de la família, amics i coneguts; fins que no queda res i tot seguint un ordre i sense empentes. La festa mai és una cosa privada i hi participa tothom.

Amb tantes vivències m’adono que l`Àfrica és difícil d`explicar i fer entendre a algù que no hi hagi estat mai. Per més fotos, vídeos i reportatges del National Geographic que hagi vist. L`Àfrica per sobre de tot s`ha de veure i viure.

  

Retorna