Diari d’un cooperant

2013-07-16 19:08

Perdoneu el retard, portem tres setmanes aquí i fins ara no m’he assegut a escriure totes les coses que estem vivint. El temps passa volant i encara no em puc creure que estiguem a Camerun. Ndjoré II és un lloc màgic i misteriós, un lloc únic.

Com explicar amb paraules les meravelles que passen per davant dels nostres ulls? Resulta impossible explicar totes les aventures que estem vivint, totes les emocions que estam sentint, tots els moments que mai oblidarem.

Com transmetre les experiències que ens estan passant si mentres escric me’n estic perdent? Els segons aquí conten el doble perquè estan molt plens!

Fa tres setmanes que varem arribar tots tres a Ndjoré II i ja podem dir que hem entrat de ple en la rutina del poble. Els dos projectes que estem portant a terme avancen cada dia mes, i a mesura que passa el temps ens anem adonant que el que estem vivint no és un somni!

Un dia a Ndjoré II

Ens aixequem amb el sol, entre els galls cantant i el soroll de la gent que es va despertant per començar el dia. Esmorzem en abundància per agafar energies, ens vestim i marxem. A les set comencen els treballs.

El mur de l’escola avança molt ràpidament; dels quatre costats dos ja s’aixequen mes d’un metre i els altres ho faran aviat. Construir amb adobes és una experiència única, el tacte de la terra a les mans et fa sentir una part del paisatge. Treballem amb un grup de nois del poble que fan que cada dia a l’escola sigui molt animat.

La casa-cuina que estem construint per mama Natalie es troba enmig de la selva. Els treballs al solar han començat més tard perquè primer hem hagut de netejar el terreny i acabar de dissenyar la casa amb la família. Construir una llar és molt diferent a construir un mur!

A la una parem per dinar i reposar forces. El menjar aquí és increïble; el Jean Pol ens prepara uns àpats espectaculars que ens donen energia per aguantar la resta del dia. Desprès de dinar tornem a la feina. Tècnicament la jornada acaba a les cinc, però sempre acabem treballant fins que es fa fosc, cap a les set.

Quan acabem tornem a casa, és temps de dutxes, rentar roba, feina d’oficina i planificació, tot i que sempre trobem temps per jugar amb els nens del poble.

Els dies estan tan plens que a les deu ja estem dormint, aprofitant la nit per agafar totes les energies que puguem per al dia següent.

Com ja veus el retard està justificat! Però prometo esforçar-me per escriure més sovint. Tot aquí es tan màgic que no hi ha dos dies iguals, tot aquí es tan apassionant que hem d’estar amb els ulls molt oberts per no perdre’ns res.

Podria escriure tantes coses! Et deixo amb la promesa de mes paraules i la il·lusió de seguir en aquest somni, vivint amb intensitat.

Irene, Clara i David

Retorna