Deixau-nos parlar d’aventures.

2014-06-20 22:13

Fa un any que vàrem agafar les bosses per anar a Ndjoré II, que vam trobar el coratge per anar a un lloc desconegut, la il·lusió de que a dins nostre hi havia alguna cosa important que compartir, que portar allà.

Son molts sentiments diferents, contraris a vegades; por, incertesa, alegria, però empesos per un fort desig de viure i conèixer, que ens va fer arribar sencers al nostre lloc.

Així vàrem marxar cap aquest poble màgic, i ara tenim dos mesos plens al record, el cor molt més gran i molta il·lusió. Podríem parlar d’aventures, de com és construir una casa, com aprendre a fer baton de manyoc, com descobrir un idioma nou, i infinites coses més. Podríem recordar tantes confidències, tants moments que es quedaran per sempre amb nosaltres, i que recuperem sols tancar els ulls abans de dormir.

Fa un any que mirem el món diferent, que sabem com és un baobab, que coneixem al Fèlix i al Mambo, que ens agrada l’olor de les plantacions, que sabem que vol dir MamaKiri, que hem construït una casa, que coneixem a la CODESCAM, que sabem que es poden fer moltes coses, que l’esforç obté recompensa. Efectivament, ara ja fa un any, així que és un moment de celebracions, i a més de la festa de la Codes no se’ns ocorre cap millor que desitjar un bon viatge a les nostres companyes Alba i Elsa. Confiem en vosaltres, en que portareu amb vosaltres aquest esperit d’il·lusió que a nosaltres ja no ens abandona, que seguireu complint els somnis d’Ndjoré II i la CodesCam.

Com ja hem dit, fa un any vàrem agafar les bosses per anar a Ndjoré II, i per això volem agrair a la Magda, el Miquel, la Mercé i el Joan, a tots els nostres amics de la Codes, que treballen, que s’esforcen, creuen i porten la il·lusió al cor, als amics de Camerun, a les nostres famílies, tot l’esforç. Gracies per haver fet possible aquesta aventura, aquest viatge, gracies per haver-nos ajudat a créixer tant.

De l’inici d’aquest viatge ja fa un any, i el temps ha passat volant. Un estiu a Ndjoré II, dos mesos que han fet canviar tot el que ha vingut després.

Una altra pàgina que queda escrita, però no patiu, que encarà queda molt més per fer. Una altra pàgina escrita que podem llegir sempre, però sense que ens distregui del que podem trobar al davant.

Amb molt d’afecte,

David, Irene i Clara

 

Retorna