Darrera nit , darrer son ....

2013-08-27 23:28

Darrera nit, darrer són, darrer despertar, darrer sortir de Sol, darrer matí. Comencen i acaben els “darrers”, els “últims”, comencen i acaben ràpid, ja estem tornant.

Són sentiments contradictoris els que ocupen les darreres hores a Ndjoré II. Per una part l’enyor de casa, de la família, de tornar a un lloc nostre. Per altra banda, la punxada del comiat, pensar que pot ser no tornem a veure aquesta gent, aquests somriures, aquests arbres... Són sentiments contradictoris, i d’aliat i d’enemic tenim el temps. Inclús quan escrivim aquestes paraules va passant imparable, acostant-nos a casa, allunyant-nos d’aquí.

Dos mesos d’aventures, de treball, de conèixer una nova cultura, de canviar.

Dos mesos que s’acaben i marxem, sí, “marxem”, no “tornem”, tenim molt a prop aquelles paraules “mai tornar”, com la impossibilitat de tornar a ser les persones que érem abans de venir, i com la impossibilitat d’acabar de marxar del tot.

Gran era l’equipatge quan varem venir: roba, medicaments, papers material, il•lusions i energies. Gran és l’equipatge que ens emportem: regals, menjars, records, amics i moments inoblidables. Les maletes tornen a estar plenes, però el contingut és totalment diferent.

Dos mesos són molt de temps i alhora no són res. Dos mesos donen per canviar una vida.

Anirem a casa i explicarem el que hem vist, el que hem menjat, però especialment, explicarem el que hem sentit.L’emoció del viatge ens té els ulls ennigulats, ens caldrà temps per entendre com un viatge ens pot canviar tant. Passarà el temps i ens adonarem de que mai més podrem tornar enrere. Anirem a casa, i ens adonarem del somni que hem viscut.

I ara queda això, els “darrers”, els “últims”,
i després marxem, arribem a casa.
I ara queda això, acomiadar-se d’aquest bell somni;
ara queda això, despertar.

Última nit amb ganes de veure sortir el Sol,
moments de comiat, tendresa i enyor.
Festa de vespre amb els amics de l’estiu,
descans compartit, emoció de tots.

Última nit, pensaments i calma,
moments de comiat d’aquest somni,
moments de despertar.


Clara Fernandez Zuzama
 

Retorna