Construir una casa, construir una llar.

2013-08-18 23:17

Com es construeix una casa? Amb quatre murs i un sostre, diran. Però la pregunta és una altra. Com es construeix una llar?

Vam venir a Camerun per construir una casa per a una família. Ho aconseguirem? A aquestes alçades del viatge podríem dir sense dubtar que sí; els murs estan aixecats i només falta col•locar la teulada. Però la pregunta tornar a ser una altra: aquesta casa que estem construint, serà algun dia la seva llar? Viuran dins d’aquestes quatre parets? Menjaran al voltant d’una taula? Descansaran estirats al llit? Deixaran les sabates a fora per no entrar el fang a casa? Serà el seu refugi en les nits de tempesta?

Com es pot construir una llar? No és nomes qüestió de quatre parets i un sostre. Una llar pot ser l’ombra d’un arbre a l’estiu, l’escalfor del foc a l’hivern o la companyia de qui més estimes. Una llar es fa des de dins i amb temps, i un cop l’aconsegueixes és un tresor. Per això, ara també podem respondre a la segona pregunta: Ho aconseguirem?

No, indubtablement que no. Nosaltres només deixarem una caixa. Lligat a aquesta caixa deixarem un munt de bons records, aventures i anècdotes, que serviran de fonament per aquesta llar. La família la començarà a construir quan nosaltres marxem.

Però parlem d’aquesta caixa, aquest espai físic, aquest futur escenari d’una vida sencera. Trobem l’indret després d’un camí de terra, entre altes herbes arribem a una petita clariana, on viu una família amb molts nens. Els seus riures i rialles ens saluden quan arribem. Entre dos arbres que fan de llindar, s’arriba a la casa. La sensació que se sent es podria resumir amb una paraula: selva, imponent i poderosa, que fa de teló de fons d’una casa que es fa petita en comparació amb la vegetació. La casa dóna l’esquena a selva, per poder saludar als nouvinguts, oferint la porta principal en primer terme. Li dóna
l’esquena però la té al voltant i no podrà mai ignorar-la, perquè els sons, les olors i la intensitat travessen tots els murs.

Així trobem la casa, dialogant entretingudament amb el seu entorn, pacient, esperant mil vivències al seu voltant o interior. Així trobem aquesta petita construcció, i si hi endinsem, veurem moltes altres coses. Primer trobem la sala principal, l’espai comú, l’espai de tots, l’espai d’estar i compartir. Un espai molt obert; portes, finestres i gelosies banyen de llum i frescor l’interior, i ens recorden que a Àfrica la frontera entre l’interior i l’exterior es difumina. Al
costat d’aquesta cambra trobem l’habitació, l’espai personal, l’espai tranquil, l’espai de repòs. Té una finestra que mira directament a la natura. Imagina aixecar-te al matí amb els primers ragis de sol i veure des del llit una immensa paret verda. Imagina quedar-te mirant com la selva es mou i viu sense parar, tot moviment.

Aquesta és la casa que estem construint, una casa de murs de terra i encavallades de fusta. Una casa que es recolza en uns fonaments fets amb roques d’Àfrica, sobre el mateix sòl que també dóna suport als arbres més grans que puguis imaginar.

Aquesta petita casa, que hem aixecat entre tots, que entre tots hem fet possible, segur que la podrem compartir, perquè aquí deixem construïda una casa, però dins nostre ja hem descobert la fórmula per construir un somni, un lloc on quedar-se. En definitiva, una llar.

 

Retorna